Dins les nostres entitats de lleure busquem que les persones que acompanyen els infants i joves se sentin còmodes i motivades perquè la seva feina sigui un element clau en el seu desenvolupament. Moltes vegades aquesta necessitat de formar part de la nostra entitat sorgeix de manera vocacional o, en altres ocasions, per un tema de tradició dins l’entitat. Aquesta motivació inicial ve donada, el que és complicat és mantenir-la. Com fer que les persones educadores segueixin motivades i no abandonin el centre?

 Quins elements de la nostra entitat són motivadors o quins factors podem incloure-hi per motivar? 

Algun element que podem incorporar és: un ambient de treball agradable, que hi hagi un acompanyament adequat i els recursos necessaris per poder desenvolupar les seves tasques. Aquests aspectes positius no garanteixen la motivació de les persones però la seva manca sí que la condiciona. La persona ha de sentir-se en un context que afavoreixi la seva tasca. Per aquest motiu, hem de facilitar tot això des de les propostes de l’equip.

Cada persona és diferent i la motivació va lligada a la personalitat.  

Hi ha persones que necessiten sentir-se actives per poder motivar-se, altres busquen un procés de creixement emocional, per a altres sense la socialització que hi ha en la nostra entitat no tindria sentit el que fan, i altres necessiten espais de reflexió i de creixement dels seus coneixements i aprenentatges. Així doncs, cada persona busca una manera de sentir-se realitzada en l’entitat lligada a la seva manera de ser. Que les persones participin en el procés de creació d’objectius de centre i es marquin objectius a nivell personal ens pot ajudar.

Aquest procés d’acompanyament no és estàtic, les motivacions de les persones evolucionen al llarg de la trajectòria en el centre. Hem de ser capaces de descobrir i veure aquesta evolució per poder anar adequant els estímuls motivacionals d’acord al moment vital de cada persona dins l’entitat.

Com ho fem?  

Els elements que necessita una persona per estar motivada són diversos. Per aquest motiu també podem aconseguir aquesta motivació des de diferents aspectes. Una persona pot sentir-se motivada a partir de les relacions personals, però també pel fet de poder realitzar activitats que millorin la seva autoestima. Cal mirar en cada moment què podem oferir perquè l’altre se senti vinculat de manera satisfactòria. La tasca educativa i social que duem a terme ha d’evolucionar de manera que el projecte engresqui l’equip. 

Un element fonamental per poder generar aquesta motivació és el reconeixement de l’altre en la tasca que realitza, i reconèixer no és només dir “que bé que ho fas”, sinó poder oferir a l’altre allò que necessita. Això requereix un nivell de coneixement que ens ajudi a identificar les necessitats personals de cadascú dins l’entitat. Potser tenim una monitora que treballa molt bé amb els infants i té una trajectòria a l’entitat. Per motivar-la li oferim una tasca de més responsabilitat, a priori podem pensar que és una bona idea, però potser aquesta noia necessita que li donem més espais per poder desenvolupar la seva creativitat en les activitats que realitza. Hem de descobrir què aporta el projecte a cada persona, com els fa créixer fora de la nostra organització. El que és necessari per a uns no ho és per a altres. Per tant, fer propostes adequades a les persones és clau.