Si profunditzem una mica més, l’autisme no és cap malaltia, ni cap síndrome. És una condició!

Les persones amb autisme, requereixen de molta visibilitat, suport social, i facilitats davant de les seves rutines diàries.
Acostumen a necessitar anticipació i estructura davant de la planificació del seu dia a dia. El fet d’improvitzar, o de trobar-se davant d’una situació que no esperen, poden fer que arribin a des-regular-se, fins el fet de patir una crisis. Les crisis, són episodis d’angoixa, de por, nervis, preocupacios… que poden causar; suor freda, tremolors, nerviosisme extrem, pensaments autolítics, i en casos més complexos, l’autoagressió.

No oblidem, que la necessitat de tenir el seu dia a dia amb una estructura anticipada, els ajuda a situar-se davant de aspectes i de situacions “abstractes”, com són los emocions; Pel que mai hem de dir, que una persona autista no té sentiments. Tot el contrari, que no tingui eines suficients per poder identificar-les i situar-les, no vol dir, que no les sentin.

Les persones amb Autisme, tenen tendència a patir hipersensibilitats, tals com: sensibilitat a les olors, a les textures, als aliments, a les temperatures… pel que no es estrany si veiem persones al carrer amb casos que no siguin de música, algunes persones els porten per reduir els sons externs. També hi han casos que són restricitus-ves amb el menjar, ja que els hi causa malestar algunes textures, ordres de procesar l’aliment o la pròpia olor. Com a caracterísitica social que inquieta i per la qual, convido a fer una reflexió, és amb la forma devestir… Cansada de veure com infants i joves han de seguir els estàndars universals que la societat ens “marca”, les persones amb autisme, amb les seves hipersensibilitats a les textures, es veuen condicionats a nivell social, i amb un patiment intern amagat al calaix de: “emocions trobades sense identificar”. Siguis una persona amb autisme, o sense, vesteix com et faci sentir còmode, feliç i amb la qual et sentis tu mateix-a. Davant d’aquestes hipersensibilitats, poden trobar-nos amb la contraversa de les hiposensibitats, que és tot el contrari, per exemple: No tenen fred a l’hivern, i van sense jaqueta, no senten el dolor físic d’una grip, d’un refresc, o l’escalfor d’una sopa que cal esperar per menjar-la. Tota una macedònia de situacions diàries on les persones neurotípiques passem per alt, quan tenim una persona amb autisme al costat, estudiem anticipadament, al detall.
Heu vist als comerços… els pictogrames? Els pictogrames són imatges simples de la seqüència -acció vivencial a realitzar, per exemple: menjar, beure, comprar… O de identificació, per exemple: supermercat, farmàcia, escola… Algunes persones, especialment infants i adolescents, porten “clauers” amb diverses seqüències-accions, o tauletes. No són tauletes habituals, són de Comuniació Augmentativa Alternativa-CAA. Pel que dites taules no tan sols tenen la imatge en si, sinó que la persona pot treballar la comunicació construint una frase, com: Necessito anar al lavabo! I cal tenir aquest suport de la parla? Si, ja que hi han persones autistes, que són no verbals, o que pateixen dificultats amb la parla. Algunes persones autistes especialment infants, fan ecolàlies, repeticions dels sons, pel que és molt important, sigui com sigui la necessitat, treballar la comunicació.
És el mateix la comunicació, que la parla? Noooo! La comunicació és la dinàmica de com ens expressem, juntament amb la parla, i la parla, és el contingut verbal quan ens comuniquem.
Les persones amb autismes, poden o no, tenir “hiperfocos”, que vol dir, tenir un interes molt alt, per un tema en concret, per exemple: Els dinosaures, els videojocs, un animal en concret, la política… I ser experts-es en dita matèria. Pel que, trenquem el mite, de que les persones amb autisme són “Einstein”, i millor diem; “Son persones amb un “hiperfoc”, on centra els seus màxims coneixements i recursos, en aquest

tema”. Això no vol dir, que si un infant o adolescent passa hores davant d’un ordinador, tingui autisme. O que un persona amb un passatemps puntal o concret, ho sigui, nooo!

Bé, espero que amb aquest article del nostre Blog, tingueu una miqueta més de coneixement sobre les persones amb autisme, i alhora, una visió més orgànica i perifèrica d’aquesta condició.

Gràcies per la lectura!
Amb estima i respecte, Elena Masoller Prieto.